A la recerca del santuari iber de la Cala

Després excavar El Tossal i descobrir la muralla que va confirmar que el jaciment que corona la Cala era en realitat un fortí romà de les Guerres Sertorianas i no un poblat iber com es va creure durant dècades, els arqueòlegs de la Universitat d’Alacant (UA) i la Regidoria de Patrimoni Històric han posat els seus ulls en un altre punt de la zona arqueològica de Benidorm: la Plaça d’Encarnación La Corrilla. Perquè se sap que en aquest punt, on en el seu dia s’aixecava la caserna de Carrabiners i molt a prop del castellum, es localitza el segon jaciment de la Cala descrit fa una mica més de 70 anys pel pare Belda.

I per això la setmana que es van a dur a terme unes cates arqueològiques per buscar evidències d’aquest jaciment, que el pare Belda va descriure com “un santuari iber de forma cònica” i que anys més tard Tarradell va dir que podia ser una necròpolis. Així ho han anunciat aquest dilluns la regidora de Patrimoni, Eva Major, i l’arqueòloga de la UA Feliciana Sales, qui ha avançat que les cates estaran dirigides pel seu company Jesús Moratalla, que ja va participar en la segona campanya d’excavacions al Tossal.

En aquestes cates s’espera trobar, almenys, el que el pare Belda primer i altres excavacions “furtives” posteriors van trobar: peveters utilitzats en ofrenes o peces com les restes del toro de pedra de marès que forma part del patrimoni arqueològic municipal.

Salas ha explicat que els peveters descrits pel pare Belda, amb atributs femenins que identifiquen la “deessa mare” i correspondrien a la deessa ibera Tanit o potser a la grega Deméter, només es troben “en santuaris o en tombes”. D’aquí la discrepància entre Belda i Tarradell. Els arqueòlegs de la UA s’inclinen més per la hipòtesi del santuari i fins i tot plantegen la possibilitat que aquest estigués íntimament relacionat amb el castellum situat a la part alta del Tossal.

Més que res perquè els romans, i més encara els soldats, “eren molt supersticiosos”. De fet, Sonia Bayo va localitzar entre les peces del Tossal part d’una butlla, un objecte utilitzat per espantar “el mal d’ull” i que segurament portaria algun soldat. Segons Sales, donat el caràcter supersticiós de les tropes, “probablement” els soldats no només portessin butlles sinó que també acudissin cada dia o gairebé al santuari per demanar als déus “que els evitessin una mort segura”.

Per ara no hi ha evidències que els fortins romans com el del Tossal portessin aparellats santuaris, perquè “no s’ha excavat cap a tanta extensió” com el de Benidorm. Per aquest motiu la seva localització i estudi pugui aportar noves dades al respecte, confirmar aquesta hipòtesi i convertir el jaciment en un referent com ja ho és en el camp de l’arquitectura militar.

I és que, tal com ha remarcat Sales, el castellum de Benidorm és un model per a la resta perquè és el que més informació ha aportat a la investigació sobre fortificacions romanes. Tant que la UA vol que la ciutat es converteixi en la seu d’un congrés nacional sobre arquitectura militar romana a 2016.

A la recerca del santuari iber de la Cala
A la recerca del santuari iber de la Cala

Fuente: http://lamarinaplaza.com/2015/03/16/en-busca-del-santuario-ibero-de-la-cala/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *