El “Trenet de la Marina” compleix cent anys

Des d’avui, el “trenet de la Marina” és centenari. El 28 d’octubre de 1914 es va inaugurar la línia de via estreta entre Alacant i Altea i menys d’un any després, l’11 de juliol de 1915, es va perllongar fins a Dénia. Al llarg d’aquests cent anys, la importància d’aquest ferrocarril ha estat gegantina: facilitar el transport econòmic de persones i mercaderies, va potenciar el creixement urbà, agroindustrial i demogràfic i va contribuir a l’expansió dels ports d’Alacant, Altea i Dénia; durant els darrers lustres ha adquirit rellevància turística i sempre va tenir un pes indiscutible en l’ideari sentimental dels habitants de la Marina, per als que durant generacions el trenet va ser el seu tren.

Ara bé, la línia compleix un segle d’existència acumulant també bones dosis de frustració. Sempre va voler ser molt més gran del que va ser; pertànyer a l’eix mediterrani, convertir-se en un nus de comunicacions del corredor entre Alacant, València, Barcelona i França. Formar part d’Europa. No ho va aconseguir. I encara segueix perseguint aquest somni, anhelant ara integrar-se en l’anomenat Tren de la Costa d’alta velocitat, per al qual hi ha moltes promeses, poc pressupost i massa incerteses. Ara per ara l’única realitat és que el trenet segueix sense ser competitiu per a una economia moderna: les seves prestacions actuals en temps i velocitat de circulació són gairebé similars a les de 1914.

El
El” Trenet de la Marina “compleix cent anys

La pàgina web del TRAM (el sistema metropolità d’Alacant en el qual està inclòs el trenet des de 1999) informa al viatger que cobrir el trajecte entre Dénia i Alacant, una distància de poc més de 90 quilòmetres, costa ni més ni menys de 177 minuts. Entre Dénia i Benidorm, els combois circulen a una velocitat de 42 quilòmetres a l’hora; i entre Benidorm, on hi ha transbordament perquè es passa de la Línia 9 a la 1, i la capital alacantina, a 48 km / h. Tot això malgrat l’innegable procés de modernització de la dotació, que ha convertit a la província en la cinquena àrea metropolitana d’Espanya que combina tramvies amb trens d’última generació. Però no n’hi ha prou: les comarques de la Marina i el seu eixordador pes turístic el que volen -i el que han desitjat en aquestes últimes deu dècades- és un ferrocarril de veritat.

El trenet va treure a la Marina del seu aïllament històric. Durant gran part del segle XIX, les dues comarques ni tan sols havien comptat amb carreteres importants. La primera unió entre Alacant i Altea era un pírric camí veïnal inaugurat en una data tan tardana com 1869; la Marina Alta, despenjada de la capital provincial, sempre va mirar cap a València.

Aquestes mancances no van ser resoltes fins a 1889, amb la construcció de la carretera Alacant-Silla, i fins a 1915, quan va començar a funcionar el trenet, que va tenir l’avantatge d’integrar-se en una xarxa intercomarcal ferroviària de 350 quilòmetres amb connexions mitjançant diversos transbords a Gandia i València (previ canvi de tren a Dénia), Alcoi, Villena, Xàtiva, Jumella o Yecla. D’aquesta xarxa secundària, avui només queda el trenet.

El Trenet de la Marina compleix cent anys
El “Trenet de la Marina” compleix cent anys

Aquest va suposar un recolzament per al trànsit de mercaderies a la costa alacantina, que va funcionar molt bé en la dècada de 1920 i va impulsar l’economia agroindustrial. A la Marina Alta, si bé la fil·loxera havia arruïnat l’abans pròsper negoci de la pansa, el tren va facilitar l’exportació de productes de regadiu i va beneficiar al port de Dénia; a la Marina Baixa, va permetre la construcció del port d’Altea amb un ramal fins a les pedreres d’on a partir de 1935 s’extreia la pedra.

L’oportunitat de poder transportar mercaderies va incentivar altres recursos: a la Marina Baixa, va accelerar el canal de l’Algar per als regants d’Altea, l’Alfàs i Benidorm i el pantà de Relleu, per als de la Vila; ia l’Alta, el fallit pantà d’Isbert. Entre 1916 i 1964, el trenet va transportar una mitjana anual de 35.223 tones, i la seva vida com a agitador de la indústria es va perllongar fins a molt tard. A Dénia, la controvertida empresa Ciments de la Mediterrània encara va tenir entre 1955 i 1971 un ramal que connectava les seves instal·lacions amb la línia.

I tot i així, des del seu inici les prestacions del tren eren escasses. El 1928, el seu director va tornar a demanar la via ampla; i el 1932, el diari El Liberal va fer campanya pel mateix, «perquè la unió entre Alacant i Dénia fos normal». No es va aconseguir, és clar. Tampoc es van fer alguns ramals per portar les travesses a altres poblacions, cas de Xàbia o Pego.

limonexpres0051

A la dècada dels trenta «els recorreguts eren lents i incòmodes» i l’empresa es descapitalizaba amb una baixada del transport de mercaderies agreujat, com és lògic, per la Guerra Civil. A partir d’aquest període, el trenet va combinar una biografia decayente amb alguns indicis d’esperança: així, en la postguerra, la manca de combustibles per a circular per carretera va provocar en el ferrocarril un repunt transitori de viatgers i en els cinquanta es van introduir millores tècniques en els combois.

Però tot això no va poder aturar la dèficit de la Companyia de Ferrocarrils i Estratègics, que va deixar d’existir en 1964: la línia va passar llavors a mans de l’Estat, a Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta (FEVE). Amb un gran èxit: els trens podien continuar ja sense necessitat de cap transbord per la línia Dénia-Gandia-Carcaixent, des d’on enllaçar a València. Una cosa així com el Tren de la Costa que ara es projecta, encara que fos de via estreta. Es va crear un omnibus entre Carcaixent i Alacant i Dénia va clausurar la seva estació del sud per operar només amb la del nord. Però va ser un miratge efímer: el 1974 es tancava la línia Dénia-Carcaixent. Un altre cop. El trenet es quedava despenjat de nou de la xarxa estatal.

Durant aquests anys, la xifra de viatgers es va estancar a causa de la dura competència de la carretera i de l’autopista. No obstant això, la línia va trobar un aliat en el turisme, sobretot per Benidorm: sobre 1982 el 80% dels usuaris procedien d’aquest municipi.

De l’alarma de tancament a la modernització

El 1986, el trenet passava a propietat autonòmica, integrant-se en Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), que el 1999 va activar el TRAM, un sistema de tramvia metropolità que ha beneficiat molt a l’Alacantí, una mica menys a la Vila i Benidorm (fins a on ha arribat l’electrificació de la línia) i bastant menys al nord de la Marina Baixa ia tota l’Alta. Sobre 2012, i en plena crisi del Consell, va tornar a saltar l’alarma quan els sindicats van advertir que la línia 9 entre Benidorm i Dénia podria tancar-se.

Les crítiques van fer recular a FGV, que a compte gotes ha promès electrificar la línia 9 i ha licitat amb aquest afany alguns trams entre Benidorm i Altea (l’últim, ahir mateix, 6 quilòmetres).

altea-exposición1

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *