Entrevista a Mònica Oltra

Mònica Oltra, filla d’emigrants valencians i nascuda a Alemanya fa 35 anys,  és la política valenciana millor valorada en les enquestes. Està embarcada en l’aventura d’encapçalar la candidatura de Compromís a la presidència de la Generalitat Valenciana. Tot i la tasca que ha desenvolupat els darrers quatre anys aquesta coalició que formen el Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds-Esquerra Ecologista, les enquetes a penes els atorga un 1% d’increment en intenció de vot. El 2011 van aconseguir un 7,03% dels sufragis i ara el CIS els dóna un 8,1% de la intenció de vot. L’aparició de Podemos sembla haver frenat en sec la seua perspectiva de creiximent.

Per què voler governar una comunitat autònoma que enguany superarà els 40.000 milions de euros de deute i encara que el Govern li perdone els 20.000 que li ha prestat seguirà devent més del que pot ingressar en un any?

Precissament perquè ens mereixen tindre un futur o, si més no, tindre’n un amb este panorama. Si, nosaltres tenim un deute immens, una societat escandalitzada per unes determinades polítiques, la mala gestió i la corrupción, però també assumim que el canvi polític suposarà que hi ha un poble que vol seguir endavant i uns empleats públic que volen traure’l endavant. Ells són el major actiu que té la Generalitat i crec que mereix la pena intentar-ho.

I això com es fa?

Entenc que s’ha de negociar amb l’Estat el deute històric, que un grup d’experts anomenat per la Generalitat va xifrar en 13.000 milions, tot i que ara deu d’estar en 16.000. Els 20.000 milions del FLA i dels plans de pagament a proveïdors el que han fet es sustituir el deute comercial per préstecs bancaris, i això és com si a algú que no pot pagar l’hipoteca, li renegocien el préstec. Em de plantejar que la part de deute vinculada a l’infrafinançament que entenem que no és legítima es canvie de casella. No parle del generat pel mal cap dels qui han governat, del balafiament, la corrupción i el desviament de diners. Dins del que és l’Estat, és com si els diners passaren de la teua butxaca dreta a l’esquerra. Que l’assumisca l’Estat perquè són diners que no han arribat per l’infrafinançament. Però també crec que hi ha un marge de bona gestió, de parar la sangria i fer que els diners públics puguen dedicar-se a l’interés general perquè la gent puga ser feliç. De totes formes, les primeres prioritats són l’emergència social i l’autonòmica. En este país hi ha gent que el dia 5 de cada mes ja està tremolant.

Com s’explica que, segons el CIS, entre Compromís (8,1%) y EUPV (4,3%) a penes sumen un 12,5% en intenció de vot, menys que el 12,82% que van aconseguir el 2011 entre tots dos, després de la tasca feta a Les Corts els darrers quatre anys i que Podemos y Ciudadanos tinguen una perspectiva conjunta de vot del 32%?

Crec que la gent es pensa més el vot que quan contesta una enquesta, en eixe moment està més motivada por la foto fixa de l’actualitat del dia en que se pronuncia, per la moda… El vot es medita més. Crec que finalmente pesarà que Compromís tinga una mitjana de 4.000 propostes presentades per cada diputat en la darrera legislatura, Esquerra Unida 1.200, el PSPV 800 y el PP sols 11. Vam començar la lluita contra la corrupción en este país quan encara se’ns prenia per llunàtics i quan hi havia que obrir camins judicials  molt arriscats, amb un cost polític i personal molt gran, però això ens ha portat a una situació en la que s’han pogut visibilitzar els problemes més importants i les nostres solucions. Em sembla que l’enquesta és el reflexe d’un estat d’ànim i el resultat no serà eixe.

També semblava que el Podemos valencià podia ser Compromís i sense candidat autonòmic ni projecte ja estaven per davant de vosaltres en totes les enquestes…

Jo si que crec que la gent ha sintonitzat amb nosaltres. En les darreres setmanes Podemos ha canviat molt el seu discurs inicial i nosaltres representem molt millor eixa perspectiva de canvi més profund, de canvi d’estructures, que no els candidats de Podemos, que presenten el seu progama a Madrid i coses que ni tan sols existeixen. Es molt difícil proposar solucions als problemes de la gent quan no coneixes a la gent.

Es va reunir amb la patronal hotelera Hosbec esta semana. Què li han dit i que els ha dit?

Em van contar els problemes als quals s’enfronten, sobretot els lligats a la innovació i a la coordinació de polítiques turístiques, del que es queixen molt perquè reclamen la necessitat de mancomunar i comarcalitzar el territorio. En això hem coincidit perquè les realitats són compartides i els problemes i les soluciones, també. Coincidim en la necessitat d’impulsar polítiques vinculades a la innovació perquè ells puguen millorar el servei que dónen, en la flexibilització dels paràmetres de qualitat, que no estiguen tant basats en els metres quadrats i més vinculats a la comodidat que ofereixen. O en la necessitat de tindre una política turística de major col·laboració, tot i que semble que el turisme de sol i platja funcione per ell mateixa. Jo crec que s’ha de parlar també de sostenibilitat i d’implementar polítiques de redistribució de la riquesa. En altres coses, com ara la política de trasvassaments, que per a nosaltres no és medioambientalment acceptable, no hem coincidit tant.

Mònica-Oltra4-copia

I estarien per implantar una taxa turística com està ara funcionant a Catalunya?

A mi a Barcelona m’han cobrat un euro per dormir allí. En este moment pense que són possibles les vinculares al medi ambient per l’impacte que el turisme té en el nostre territori. No sé si serà al nivell de pernoctació, però sí que la contemplem perquè l’hem treballada durant estos anys vinculada a la sostenibilitat ambiental A la gent no li pot costar pagar 50 cèntims per una pernoctació o cinc euros per 10 dies. No crec que ningú s’escandalitze i són molts ingressos.

El turisme representa quasi el 13% del PIB valencià i és probablement, juntament amb la distribució, el sector econòmic més important del país, però costa molt escoltar parlar a Compromís de turisme. 

Hui ho estem fent. I en Les Corts també ho hem fet, hem parlat de vincular més la costa amb l’interior, de donar-li suport als projectes vinculats al paisatge i la cultura i no tant al low cost… Però si que és cert que probablement hem parlat més d’indústria perquè el pes que té la nostra és preocupant i el turisme està més fort. Tenim la tendència a resaltar més els aspectes febles, que són els que hem de treballar. El turisme té un punt de partida més avantatjós i el nostre gran forat és la indústria.

Entre les dos comarques de La Marina sumen més de la meitat del PIB turístic valencià i, malgrat això, la manca d’infraestructures és alarmant. Què proposen?

S’explica difícilment perquè en el fons el que s’ha fet és castigar especialmente esta zona. No té sentit que coste més temps anar en tren de Dénia a Benidorm que de València a Madrid. Al final el problema és que el pressupost de ferrocarril se l’ha menjat tot l’AVE. Ja denunciàrem que era insostenible, no només medioambientalment perquè suposava crear una plataforma nova, sinó per raons econòmiques. El tren de la costa és fonamental per a vertebrar el territori i el sector econòmic que viu de la bona comunicación, tot i que no és només una qüestió d’infraestructures de comunicación, sinó també de culturals, vinculades al patrimoni, l’organització turística, la comunicación dins de cada comarca i entre elles… Estes carències a voltes no suposen una gran inversió, sinó una millor organització.

Ara per ara Compromís només té 7 regidors a La Marina Baixa, el 3,3% de tots els de la comarca. Sembla que tinguen un forat negre en una zona que és íntegrament valencianoparlant. 

No crec que tinga a vore amb la llengua. Allò important no és la llengua en que llances una propopsta, sinó la proposta. Jo he defensat interessos de La Vega Baixa en valencià. Nosaltres som una força política de proximitat i si no tens un col·lectiu potent o no has fet una política de poder arribar a zones on no tens representación, és molt difícil. Nosaltres no som una força política amb presència en les tertúlies i els mitjans de comunicación; a més a més no tenim ja tampoc mitjans públics. Per tant, en el moment falla la interlocución local és més difícil, però crec que això va a canviar, tot i que no negue que s’haja pogut fer alguna política que no haja agradat a la gent. De vegades no s’encerta amb les persones.

Al fil d’això, com explica que a Callosa d’En Sarrià Compromís haja donat suport i finalment s’haja convertir l’Ajuntament en promotor d’un PAI amb més de 2.000 vivendes de luxe i un camp de golf?

No puc explicar-ho perquè per a mi no té explicación. De totes formes, està anul·lat pel TSJ.

La Marina viu els dos models de gestió de la sanitat. L’Alta la privatitzada i la Baixa en un área de salud de gestió pública. Què pensen fer o proposar fer cas de governar?

A mi no m’agrada el verb rescatar perquè implica una quantitat de diners públics que no estic disposada a pagar-li a una empresa per fer-li un favor perquè a la fi és pagar-li per un servei que no farà. Ara bé, en el cas concret de Marina Salut, quan una empresa no compleix amb allò que ha signat en un contracte, no hi ha un rescat, hi ha una rescissió, no es igual. No han construït el centre integral de salut, no han renovat l’hospital de La Pedrera ni han fet les millores en els centres sanitaris, i això es un incompliment de contracte. A vore si no només no els paguem a ells, sinó que els toca pagar pels incompliments.

Per Benidorm han passat durant la campanya tots els candidats a la presidència de la Generalitat. Supose que aconseguir representació per primera vegada a la capital turística valenciana és un dels objectius a nivell municipal…

I tant. Un regidor o els que siguen (rises). [Els seus companys de partit a nivell local li apunten que donen per fet que traurà més vots Compromís a nivell autonòmic, és a dir, ella, que el partit en les municipals perquè “n’hi ha molta gent de dretes que ens ha dit que pensa votar-te”]. Per què m’ha d’ofendre això? Si, Benidorm és un símbol i, a més, estic molt contenta de la llista que tenim.

Entrevista a Mònica Oltra
Entrevista a Mònica Oltra

Fuente: http://lamarinaplaza.com/2015/05/12/monica-oltra-podemos-presenta-el-seu-programa-a-madrid-amb-coses-que-ni-tan-sols-existeixen/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *