La impresentable planificació urbanística de la Marina Baixa amb la població en descens

La discussió de què va ser primer, si l’ou i la gallina, pot portar a qualsevol pregunta de semblant estofa. Per exemple, per al cas del desenvolupament urbanístic, què ha d’arribar abans, la demanda de sòl i habitatge o la seva oferta a borbolls? Les consideracions que es facin tenen un evident caire econòmic, però atresoren una càrrega molt més gran de rendibilitat social perquè l’ordenació del territori afecta directament l’entorn de tots els ciutadans, és a dir, al seu dia a dia.

No obstant això, amb la població de la Marina Baixa en descens, amb milers d’habitatges buits escampades pel seu territori i amb centenars de milers de metres de sòl urbanitzat i plans parcials complets on encara no s’ha posat un maó, sis municipis de la comarca estan revisant el seu Pla General sense una mínima planificació territorial de conjunt, el que encara és més greu si es té en compte que tres d’aquestes localitats són veïnes: Altea, l’Alfàs del Pi i la Nucia. I a més a més, les dues primeres comparteixen equip redactor del seu nou PGOU. Les altres tres, Finestrat, Relleu i Orxeta ni tan sols sumen 10.000 habitants entre totes, els seus cascos urbans estan a l’interior, però segueixen pensant que veure el mar a 10 quilòmetres de distància o la làmina d’aigua d’un pantà gairebé sec des d’un adossat pot arrossegar a milers de persones a aquestes localitats, encara que ningú sap molt bé amb quin objectiu.

La població de la comarca ha passat dels 193.165 habitants de 2010 als 198.040 amb què va tancar 2013. És a dir, en quatre anys ja només havia crescut un 2,5% enfront del 45% d’increment de la dècada anterior entre 2000 i 2009 . en aquest últim percentatge -i en el pensament definitivament instal·lat entre la ciutadania que el creixement és necessari- rau un dels eixos en què s’ha basat l’expansionisme urbanístic que ha provocat ferides paisatgístiques tan profundes que seran difícilment sanables. És més, l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (ETCV) que la Generalitat va presentar el 2009 per al període 2010-2030 marca un creixement poblacional per a la Marina Baixa de l’1,6% anual acumulat, que ja no es complia.

A més a més, la realitat ha estat just la contrària i amb l’any finalitzat, la comarca haurà perdut al llarg de 2014 ni més ni menys que 7.612 habitants, el que suposa més d’un 4% de la població respecte a l’any 2013 , segons les dades que recull l’Institut Nacional d’Estadística. En altres paraules, la població de la Marina Baixa ha baixat a nivells de 2008 i les previsions de la ETCV han saltat pels aires.

És evident que l’autonomia municipal ha derivat en una mena d’autisme polític que ha portat a molts polítics locals a vestir unes orelleres que no els han deixat tenir la necessària visió perifèrica. Les competències urbanístiques són locals i això, que ja de per si és qüestionable, ha provocat danys col·laterals ara molt de moda: la famosa corrupció. N’hi hauria prou amb repassar els noms, els coneixements i la capacitat d’alguns regidors d’Urbanisme que, ja sigui acompanyats pel seu alcalde o directament pel seu partit, van emprendre una embogida carrera per tenir almenys el seu propi camp de golf i la seva macrourbanització per a rics. L’últim i més flagrant cas ha estat Callosa d’En Sarrià amb el PAI Anibits Margequivir. Allà, el PP, el PSPV i fins Compromís sucumbir als influxos d’un PAI impossible, anul·lat per segona vegada pel TSJ valencià.

La impresentable planificació urbanística de la Marina Baixa amb la població en descens
La impresentable planificació urbanística de la Marina Baixa amb la població en descens

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *