Les empreses concessionàries aprofiten la comarca per millorar els seus beneficis

A l’inici de la legislatura, amb un Ajuntament en fallida i sense viabilitat financera, es parlava de la comarcalització de serveis municipals com una solució ineludible. Es volien explorar totes les vies d’estalvi en la prestació dels serveis que, per llei, l’Ajuntament ha de prestar als ciutadans.

En aquest context, es va crear el Fòrum d’Alcaldes de la Marina Baixa, que ha acabat com un òrgan estèril que no ha complert ni un sol dels objectius pels quals es van reunir els 18 alcaldes. Aquest Fòrum buscava “unir esforços en matèria de finançament, mancomunant serveis per abaratir els costos entre tots els municipis”.

Deia Agustín Navarro que calia fer comarca. Més enllà d’acudir a alguna processó, no se li coneix cap altra activitat comarcal de rellevància. Benidorm, com a pol urbà principal, ha de ser impulsor de la Marina Baixa. I a tots els municipis, especialment, Benidorm i als de platja, els interessa compartir serveis per abaratir els seus costos.

Han passat més de tres anys, i no s’ha aconseguit compartir serveis públics com les escombraries, la neteja, les platges, l’aigua, els anuncis o l’enllumenat. Benidorm, com a germà gran dels municipis de la Marina Baixa, ha de ser el responsable de gestionar i promoure mancomunitats, consorcis comarcals o aliances municipals de serveis. S’ha perdut una legislatura. I s’ha perdut molts diners públic.

Agustín Navarro i Gema Amor han estat incapaços de liderar ni un sol projecte comarcal de serveis públics.

Ara, en sortir de l’aclaparament amb el Pla de Proveïdors, com si no hagués de tornar els diners, sembla que no hi hagi necessitat d’estalviar. Ara ja podem tornar a gastar sense que la crisi hagi servit per a la més mínima rectificació dels vicis i malbarataments municipals. Ha passat la crisi i no han après res.

En canvi, les empreses concessionàries utilitzen la comarca per gestionar millor els seus beneficis. Els ajuntaments no s’aprofiten de la comarcalització però les empreses exploten els avantatges de compartir serveis en diversos municipis de la comarca.

Hidraqua, que gestiona l’aigua a Benidorm, la Vila, l’Alfàs del Pi, Finestrat, Polop i Orxeta, no té inconvenient a utilitzar les oficines o les instal · lacions de Benidorm perquè les utilitzin els ciutadans d’altres municipis i així estalviar plantilles i despeses. A la seva pàgina web, anuncien que els ciutadans de Polop o de Finestrat poden ser atesos a les seves oficines de Benidorm al carrer Girona.

La Generala, que té cura dels parcs i jardins de Benidorm, té instal · lada la seva nau a la Vila Joiosa, malgrat el seu compromís de situar-la a Benidorm. Ha buscat una millor ubicació per als seus serveis i el seu negoci.

Ja és conegut que Foment de Construccions i Contractes, FCC, solia compartir personal i maquinària entre Benidorm, Finestrat i de vegades Polop, per a les escombraries i la neteja.

Sice que gestiona l’enllumenat de Benidorm i de Finestrat comparteix vehicles i treballadors per donar servei als dos municipis, amb un considerable estalvi per al seu negoci.

Els anuncis de Impursa se ​​situen a Benidorm, a Finestrat, la Nucia o la Vila o al Parc Temàtic. La mateixa empresa serveix per a tots.

I finalment, l’empresa R.A. Benidorm, concessionària en monopoli de les platges de Benidorm, no té cap rubor a emprar les màquines i les furgonetes ben retolades amb el nom de Benidorm per netejar la platja de la Cala de Finestrat.

A la Cala de Finestrat, en tot just 100 metres, conflueixen tres ajuntaments i cada un té el seu contracte per gestionar el mateix. Tres contractes a una sola empresa. Si més no, no té cap sentit comú.

Com sempre, les concessionàries fan un bon negoci aprofitant de la proximitat dels municipis a la comarca. S’obtenen bons beneficis compartint les estructures i els equips. Són empreses privades que treuen beneficis de la inutilitat dels polítics, que els deixen campar al seu aire.

Agustín Navarro i Gema Amor que “volen fer comarca” són incapaços d’aprofitar la sinergia de treballar amb la resta de municipis. Una vegada més totes les intencions dels seus buits discursos es queden en això, en la buidor de les paraules grandiloqüents.

La Marina Baixa, amb els seus 200.000 habitants i Benidorm com a capçalera es mereixen d’una reflexió comarcal i d’una unió de serveis municipals que permetin estalviar diners als contribuents. Hi ha exemples històrics com el Consorci d’Aigües que han de servir d’exemple, del que altres polítics amb més sentit fer en el passat.

Agustín Navarro i Gema Amor han fracassat en la utilització de la comarca com un ens únic funcional, econòmic, turístic, social i geogràfic. És el que tenen aquests polítics de tota la vida, sempre pensant en els seus interessos i no en l’interès dels ciutadans.

 

Font: Benidorm Magazine. Juan Ángel Ferrer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *